Cubelles se suma als actes de commemoració del Tricentenari
1714-2014 amb una
actuació única a la comarca del Garraf. Es tracta de La cantata del
Tricentenari 1714-2014, 300 anys vencent, consta de set peces en un
programa creat per Josep Rosinach Boronat i que serà interpretat pel Cor l’Espiga, el Cor Espig@ XXI amb la soprano Ana Azucena Aguilar, la
El Cor l’Espiga i la coral Espiga XXI amb un acompanyament instrumental
interpretaran els set temes del programa ideat per Josep Rosinach
contralt Silvia Martos Baeza i el
baríton Joan Manel Cazorla Gilabert i l’acompanyament instrumental de piano,
violins, viola, violoncel, contrabaix, flauta clarinet i trompa.El programa preveu la interpretació d’Els Segadors i l’Onze de Setembre, Vinc d’una terra, 1700-1714, 12 de setembre, Una llavor, Ponts d’amor i Ara és el moment. A més, els cubellencs Salvador Estalella, Joan Vidal, Gemma Sánchez, Montse Antó i Natalia López interpretaran uns rapsodes que clouran una actuació que estarà presentada per Lolo García amb la direcció de Glòria Carretero i Josep Lluís Villanueva com a regidor tècnic.
La Cantata 1714-2014 és una obra de solemnitat per al poble de Catalunya que mescla el cant, amb la música i la poesia i que engloba un projecte d'abast nacional al qual s'hi han adherit més de mig centenar de corals d’arreu de Catalunya i forma part dels actes oficials de commemoració del Tricentenari.
Segons Josep Rosinach, autor de la Cantata 1714 – 2014, l’obra vol ser una obra “de fraternitat i concòrdia” però també una reivindicació en positiu de la identitat cultural catalana. Aquesta cantata, integrada per set cançons, és un viatge històrico-emocional que té com a punt de partida la consciència i el record de la història del nostre país a partir dels inicis del segle XVIII i fins a l’actualitat.
Josep Cruells, president de la Federació dels Cors Clavé, va explicar, en nom de l'autor de la Cantata, Josep Rosinach Boronat. "És una Cantata que consta de 7 cançons que són una mica la història d'aquest país en aquests 300 anys", apunta, tot afegint que "les dues primeres peces marquen la solemnitat, per seguir amb la tristesa i continuar amb l'alegria i l'esperança com a part final". L'essència de la cantata és que l'autor l'ha fet "des del poble, per al poble, i que l'interpreti el poble", destaca Cruells.
L'estrena oficial va ser el 24 de juny al Palau de la Música, i a partir d'aquí s’ha iniciat una gira per 57 municipis catalans. En cada vila la interpretaran els cors de la població, i el cicle finalitzarà amb un acte a la ciutat de Barcelona, amb lloc encara per determinar, on s'hi aplegaran totes les persones que, en un municipi o altres, l'hagin interpretat, és a dir, unes 2.000 o 2.500 persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada